Davant del teclat del telèfon, m'arriba la percepció del record,
de la fotografia d'un amic. Màgica.
Poesia d'imatge amb tons rogencs, d'acomiadament solar.
Posta de sol màgica i misteriosa.
A quin cau poètic, s'amaga el sol, després, de emprar el seu pinzell de melangia?
Quins misteris i secrets, se'n porta -polissó que és- fins la propera albada?
Tindrà recança, de donar pàbul, a les estrelles que engalanaran el cel nocturn?
Poesia de Natura i de Vida.
Una persona sensible, congelarà l'instant, únic i efímer.
I un poeta, esmaperdut, ilustrarà, amb algunes paraules,
el món de màgia de l'instant.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
21 de març de 2021
#DiaMundialDeLaPoesia
* fotografia del meu amic Josep Valls Ribas. Molt agraït.
